La Nostra Història

Per fer referència als inicis del futbol a la vila de Peralada, cal remuntar-se al segle passat i, més concretament, entre les dècades dels anys deu i vint respectivament. En aquest cas, l’any 1923 (tot i que l’any 1915 ja hi van haver mers indicis d’activitat), una sèrie de joves del poble, els quals tenien la voluntat de jugar i practicar el futbol, es van unir per així conformar i construir un equip i, per consegüent, començar a disputar partits amistosos amb les poblacions veïnes (que, en la majoria d’ocasions, aquests es disputaven en el context de les festes majors de les corresponents poblacions). Així doncs, les primeres passes del futbol a Peralada tenen una índole de caràcter festiu, però no va ser fins a la dècada dels anys trenta que aquesta vocació festiva va prendre un rumb completament diferent.

En aquest sentit, el 19 de desembre de 1936, en ple context de l’inici de la Guerra Civil, es va constituir la primera junta directiva, la qual va ser formada per Martí Roca, president; Pere Angelet, vicepresident; Quimet Serra, secretari; Joan Serra, vicesecretari; Jacint Caula, cuidador del camp i les instal·lacions; Frederic Angelet, entrenador i, en darrer terme, per Joan Sirvent, vocal. En aquest període, a part de formalitzar de manera legal el club i registrar-lo amb el nom de Club Deportiu Peralada, també es van confeccionar les primeres equipacions, les quals consistien en una samarreta blanca amb una franja blava en diagonal igual com es va adequar les instal·lacions esportives, ja que el club jugava i entrenava al camp Miquel Pujol (on avui en dia es troba i situa el Cafè del Centre).

Amb tot i això, com bé s’ha fet esment, just quan el club començava a fer les primeres passes com a entitat esportiva legalitzada, va esclatar la Guerra Civil Espanyola, fet que va provocar i generar que l’activitat esportiva s’hagués d’aturar i, per tant, que la projecció del club s’estronqués completament. Per aquest motiu, doncs, la dinàmica del futbol a la vila va quedar estancada durant uns anys, fins que, el 1950, de la mà del president Geroni Planas, es reprengués la dinàmica esportiva i, al mateix temps, l’equip fos inscrit a la Federació. Paral·lelament, en aquesta represa, el futbol també va començar a rebre el suport i implicació per part del consistori, el qual li va proporcionar una ajuda vital per així poder aconseguir unes millors condicions per així poder desenvolupar l’activitat; en aquest cas, doncs, li va proporcionar un terreny de joc digne, ja que va llogar una parcel·la coneguda com el Camp de Cal Músic, la qual va ser inaugurada l’any 1951 amb diversos enfrontaments contra els equips del Castelló d’Empúries i el Portbou.

Com és palès, doncs, la dinàmica esportiva del club començar a assolir una projecció ascendent, tant en l’àmbit institucional com en l’àmbit futbolístic. Per aquest motiu, la temporada 1952-53, l’equip va aconseguir pujar de categoria tot assolint la categoria de Segona Regional. Malgrat tot, l’esclat del club va esdevenir entre els anys vuitanta i noranta, ja que amb el mandat del batlle Enric Serra, aquest va comprar uns terrenys a la carretera de Garriguella per tal de fer-hi una nova zona esportiva municipal (terrenys els quals, fins avui en dia, formen part de l’actual terreny de joc del Club de Futbol Peralada). Malgrat tot, la materialització d’aquesta compra va esdevenir com a una autèntica realitat la temporada 1988-1989, gràcies a la intervenció i participació com a patrocinador principal de l’entitat de la família Suqué-Mateu, propietària de les Caves del Castell de Peralada, el Casino de Peralada i, per consegüent, del Castell de Peralada.

Així doncs, amb la participació de la família Suqué-Mateu i la implicació del consistori, en aquell moment governat per part de Joan Padern (actual president de l’entitat), el 1992 es va construir el Camp Municipal d’Esports de Peralada. I és en aquesta dècada, on el Peralada va començar a assolir èxits els quals encara perduren en l’actualitat, ja que a la temporada 1995-1996 va aconseguir l’ascens a Primera Regional i, a la temporada següent, l’ascens a Regional Preferent. No obstant això, el període d’èxits no es va estancar, ja que a la temporada 1997-1998, l’equip a entrar a la lliga catalana tot assolint el súmmum la temporada 2001-2002, on es va aconseguir, sota el comandament de l’entrenador Nitus Santos, l’ascens a la Tercera Divisió.

Així doncs, el Club de Futbol Peralada encarava el nou segle amb un projecte ambiciós el qual el va dur, a tall d’exemple, la temporada 2004-2005, a disputar les semifinals de la Copa Catalunya envers el Futbol Club Barcelona (aleshores, format per jugadors de gran prestigi com és el cas d’Eto’o, Giuly, Larsson, entre d’altres). Tanmateix, aquesta ascensió es va veure complementada quan, el 2016, en el mandat de Josep Isern, es va signar un acord de filiació amb el Girona F. C. De fet, ja a la primera temporada en la qual els dos clubs estaven vinculats, l’entitat va assolir l’escaló més alt de tota la història del club, ja que es va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió “B”. Aquest fenomen va provocar que el C. F. Peralada – Girona “B” estigués dos anys a la tercera lliga nacional, tot obligant-los a jugar contra equips de gran renom, com podria ser el Mallorca o l’Elx o, d’altra banda, contra filials d’equips de primer nivell del futbol nacional respectivament. Així mateix, a part d’enfrontar-se a rivals de gran categoria, el club també va poder gaudir de grans jugadors o jugadors amb una gran projecció en el futbol actual, com podria ser el cas de Santi Bueno (jugador del Girona F. C.), Pedro Porro (jugador del Tottenham Hotspur), entre d’altres.

El 2019, però, el Peralada va descendir a Tercera Divisió i, en conseqüència, l’acord de filiació amb el Girona F. C. es va trencar, ja que el seu filial “oficial” estava a la mateixa categoria que el Peralada. Així doncs, l’entitat i la vila van poder viure dos anys de futbol de gran categoria al poble i, actualment, gaudeixen d’un primer equip i un futbol base excel·lent cap de setmana rere cap de setmana.

Els membres del Club de Futbol Peralada (1949)